dimarts, 30 d’abril del 2024

8. La tectònica de plaques


Teoria de la tectònica de plaques

Aquesta teoria permet explicar l’origen, la distribució i la relació que existeix entre alguns dels processos geològics més importants: 

- El Vulcanisme 

- La Sismicitat 

-Les Orogènies 

- L’obertura i tancament dels oceans

Per aquest motiu es considera una TEORIA GLOBAL sobre la dinàmica terrestre. 

La teoria de la Tectònica de Plaques es recolza en els conceptes bàsics següents: 

a.) La capa de baixa velocitat és una capa de baixa rigidesa, per tant es comporta plàsticament en contrast amb la litosfera que és un milió de vegades més rígida, no és universal. 

b.) La Litosfera està dividida en fragments o plaques que es poden moure els uns respecte dels altres. 

Els límits entre plaques estan definits per cinturons sísmics i/o volcànics. En l’actualitat la superfície terrestre està dividida en set grans plaques litosfèriques:


- EUROASIÀTIC 

- AFRICANA 

- SUDAMERICANA 

- NORDAMERICANA 

- PACÍFICA 

- INDOAUSTRALIANA 

- ANTÀRTICA








- Els Corrents de convecció

En l’astenosfera arrosseguen les plaques litosfèriques i provoquen diversos tipus de contactes.

- Motor d'expansió, els corrents de
convecció, proves:


1. Orografia 
L'orografia és la part de la geografia física, i també de la geomorfologia, que estudia el relleu, i la seva estructuració en una regió determinada. És la part de la geografia física que tracta de les muntanyes i en descriu la morfologia, l'estructura i l'evolució i en fa la representació cartogràfica.


2. Antiguitat de les roques 



3. Separació dels continents



4. Bandatge magnètic 


Per tant, la teoria de tectònica de plaques confirma l'expansió del fons marí


- Isostàsia, moviments verticals 


L'equilibri vertical entre continents s’anomena Isostàsia, és un fenomen d'equilibri. 
Aquest equilibri isostàtic és el que ens explica per què la litosfera sota les muntanyes és més gruixuda que sota dels continents plans, o sota els oceans.

També explica que els Alps segueixen en continu creixement i són cada vegada més alts. El procés que succeeix és que s'enfonsa una placa i les altres pugen. 



- Plaques litosfèriques 
 
- Oceàniques: Entre 0 - 100 km. Hi ha basalts, zona activa de creixement.
- Continental: Entre 0 - 300 km. Està quasi tot fet de granit.
- Mixtes: Aquestes són la majoria de les plaques. Són plaques continentals i oceàniques.


- Contactes entre plaques


- Dorsals oceàniques (límits divergents)

• Separació de plaques: Dorsal oceànica. S'hi forma nova escorça oceànica.








- Xoc entre plaques (límits convergents)


  • Xoc entre dues plaques oceàniques. 



Una de les plaques s’enfonsa sota l’altra provocant que es formi una fossa oceànica. El fregament provoca moviments sísmics. La placa que baixa es fon i això fa que pugen magmes que originen illes volcàniques.



  • Xoc entre una placa oceànica i una continental (destructiva)



La placa oceànica s’enfonsa sota la continental i llavors es forma una fossa oceànica. El fregament provoca terratrèmols. La placa que baixa es fon i fa que pugi magmes que originen una serralada volcànica. 






  • Xoc entre dues plaques continentals (col·lisió)




Cap de les dues es pot enfonsar perquè són molt fortes. Les dues plaques es comprimeixen. El fregament provoca terratrèmols. Es forma una gran serralada continental. 



- Lliscament lateral entre dues plaques: Falla de transformació (límits de cisallament)


En aquesta mena de falles predomina el desplaçament horitzontal, paral·lel a la direcció de la falla. Moltes d'aquestes presenten traces visibles, com ocorre amb el canvi de direcció del llit d'un riu o una a prop. Poden tenir un moviment relatiu cap a la dreta (dextral) o cap a l'esquerra (sinestral) en observar la traça de la falla de front. Es presenten molts terratrèmols en aquestes zones.


La falla transformant més coneguda és la Falla de Sant Andrés, a Califòrnia (EE. UU.).



- Referències bibliogràfiques


Colaboradores de Wikipedia. (2024, 19 abril). Falla. Wikipedia, la Enciclopedia Libre. https://es.wikipedia.org/wiki/Falla


8.3. Moviments de les plaques. Tipus de Límits. (2014, 28 enero). WordPress.com. https://biolulia.wordpress.com/biolulia/4-eso/7-tectonica-de-plaques/8-3-moviments-de-les-plaques-tipus-de-limits/



- Vídeo: Contacte entre plaques
 

9. Teoria de la tectònica de plaques i teoria de la deriva continental

- Diferències entre la Teoria de la tectònica de plaques i la teoria de la deriva continental Deriva continental Autor: Wegener Força: Ell c...